Esdeveniments físics en l'Edat Mitjana
En la classe de hui també hem vist les diferents activitats i esdeveniments físics que trobem en l'Edat Mitjana, amb especial atenció a les justes i els tornejos en què participaven els cavallers medievals. A continuació vos deixe el vídeo que hem vist a classe i les següents parts del mateix documental, per a què pugueu veure-les i comentar els aspectes que considereu més rellevants.
A banda, també hem vist i analitzar un dels jocs populars més rellevants que trobem en l'època: el soule.
Jo vull comentar els tornejos de Cavallers Medievals. Es poden comparar amb els herois de l' Època Antiga pero, ells mateixa deixaren de participar als tornejos per l' elevada mortalitat que això suposava. Davant aquesta situació,es van haver d'adaptar les normes i les eines. Això crec que reflexa a la perfecció la necesitat de que els deports evolucionen de la mà del temps i de les generacions.
ResponderEliminarUna diferència a comparació de la nostra actualitat és la finalitat que tenen. Abans servia com a preparació per a la guerra. Guerres que eres menys frecuents que a l'Època Antiga. Ara qualsevol torneig o esport, és impensable que siga amb ixe fí.
A l’Edat Mitjana també hi havia diferents manifestacions d’activitats físicoesportives, com ara les justes, o els primers jocs esportius per equips com el soule.
ResponderEliminarEl que més m’ha cridat l’atenció ha sigut l’evolució de les justes al llarg del temps. Al principi van ser utilitzades per a poder defendre l’honor personal o per a poder cortejar a una dama. Açó em sembla curiós perque ens mostra que l’esport no només pot tindre una finalitat d’exercici, sino que podia servir per a questions més personals. També em va cridar l’atenció com va variar la seua perillositat amb el temps. Té sentit que deixarà de tindre un objectiu bèl·lic o de mortalitat per a passar a una práctica esportiva un poc més controlada, ja que s’hi estava passant en perill el nombre de cavallers disponibles per al combat. Per alló, van haver-hi d’adaptar les normes i les equipacions per a garantir la seguretat dels participants però sense alterar molt el sentit de la justa.
També em va semblar interessant el soule. El soule va ser un dels primers esports d’equip i el factor més important per a mi era la possibilitat de participació de qualsevol persona, ja siguen homes, dones, xics, xiquetes…. no importava el sexe o l’edat. Això és degut a que principalment ho jugaven els serfs o la gent de classe més baixa i servia per a l’entreteniment o per enfrontar-se a un altre grup, poble… També em sembla interessant esmentar l’aparició de regles consensuades entre els participants per a poder disputar l’esport en igualtat de condicions (com poden ser el tipus de baló o com funciona la puntuació o el métode de victoria).
Pense que conèixer aquestes primeres manifestacions d’esports d’equips ens servirà de molta utilitat per a comprendre altre jocs d’equips actuals i comprendre el seu origen i el perquè de les regles (com ara el futbol)
Hola.
ResponderEliminarPara empezar, lo que más me ha sorprendido sobre las justas y los torneos de caballeros medievales era que no solo lo hacían por entretenimiento, sino también para prepararse para la guerra. Practicaban el usar las armas, montar a caballo, luchar... Además, viendo estos vídeos de las justas, me parece muy arriesgado que se enfrentaran así y que fuera algo tan normal para ellos. Aunque llevasen armaduras, podían acabar heridos de igual forma. También me llama la atención que actualmente se sigan haciendo estos combates (aunque de manera más controlada).
Por otra parte, sí que me gustaría destacar más el Soule, algo que no conocía. No sé si realmente fue considerado un deporte en aquel momento, porque me dio la sensación de que era más una especie de reto o juego que involucraba a todos los habitantes. De cualquier modo, me parece que para ser el inicio de deportes que conocemos ahora como el rugby o fútbol, no estaba nada mal. Me parece que era una forma de crear grupo y un mejor ambiente entre los aldeanos sin excluir a nadie. Ahora bien, sí que me inquieta que por ejemplo el tiempo no estuviese regulado, que la organización fuese caótica, o que la estrategia fuera prácticamente inexistente. Tampoco había un terreno o espacio delimitado.
Lo que más me ha gustado es ver que el deporte siempre ha estado presente pero que dependiendo de la época se hacía de formas totalmente diferentes. Algunas actividades de la Edad Media pueden parecerse a deportes actuales, pero no tienen ni el mismo significado ni se practican de igual manera.
Lo que más interesante me pareció de la clase del martes fue la notoria diferencia entre los sucesos deportivos diseñados para ser espectados y entretener (entre otras cosas), como las justas, y los juegos diseñados por y para el pueblo, como el soule.
ResponderEliminarEn este contexto sociocultural. El deporte es visto de forma utilitarista, bélica y religiosa, otorgando un estatus social a los caballeros. En cierto sentido, honorifica (o blanquea) la lucha y el sacrificio de las guerras. Es decir, aunque esté diseñado de forma representativa para entretener al pueblo, no deja de utilizarse como propaganda política de los antiguos reinos medievales cuyas aspiraciones han estado lejos de respetar al prógimo (por no hablar de las mujeres que estaban excluidas del deporte formal).
Esta exclusión elitista no se encuentra, por el contrario, en el juego popular, pues participaban todo tipo de campesinos (que constituían la mayoría de la población) en una lucha flexible que buscaba la recreación, el entretenimiento y el placer sin necesidad de ganar.
Este sesgo todavía perdura en la sociedad contemporánea a raíz de la mercantilización del deporte. Aunque donde mejor se observa este paralelismo es en la diferencia de etapas vitales. Mientras que de niños nos inclinamos hacia el juego como una forma de diversión; de adultos el juego tiende a rechazarse y se instaura en su lugar el “deporte” capitalista como lo conocemos hoy en día. Tras esto me pregunto: ¿Cómo puede ser que hayamos reemplazado la competición sana por deportes donde si no ganas eres un fracaso?
Buenas tardes, yo voy a comentar sobre el juego popular más relevante de la Edad Media, que era el soulé, y también comentaré sobre los torneos medievales y las justas .
ResponderEliminarComo se puede apreciar en el vídeo, la soulé es un juego popular que se caracteriza por ser un juego bruto y violento que puede hoy en día generar crítica. Pero considero que el juego en aquella época era necesario para el pueblo ya que en el juego participaban campesinos que de una forma este juego popular les hacía desconectar de las altas cargas de trabajo a la que estaban expuestos y al poder feudal que estaban sometidos. Y además el soulé como normalmente el enfrentamiento era entre pueblos y pienso que esto refuerza el sentimiento de identidad y patriotismo de un pueblo.
Y por último sobre los torneos medievales y las justas yo pienso que era una forma estratégica de la aristocracia y de la Corona con el objetivo de llevar a cabo una exhibición de fuerza del poder militar. También, la preparación física que llevaban a cabo los ciudadanos para competir en las justas y las batallas medievales a inspirado a deportes como el CrossFit.
Por último las justas y los torneos medievales hoy en día siguen muy presentes tanto en películas como en recreaciones culturales por lo que permite que parte de nuestra historia no caiga en el olvido.
Lo que más me ha llamado la atención de la clase del martes es la gran diferencia entre las justas y el soule. Las justas estaban relacionadas principalmente con los caballeros y servían tanto de entretenimiento como de preparación para la guerra. Eran actividades muy peligrosas ya que los participantes podían sufrir heridas graves incluso llevando armadura aunque con el paso del tiempo, se adaptaron las normas y las protecciones para reducir los riesgos.
ResponderEliminarPor otra parte, el soule era un juego popular en el que podía participar mucha gente. Me parece interesante ya que aunque era una actividad desorganizada y violenta, fomentaba la cooperación y el sentimiento de pertenencia a un pueblo. Además, se puede considerar un antecedente de algunos deportes actuales de equipo, como el fútbol o el rugby.
En conclusión, estas actividades muestran que el ejercicio físico durante la Edad Media tenía finalidades diferentes según la clase social. Para los caballeros era una forma de demostrar honor y preparación para la guerra, mientras que para el pueblo era principalmente una manera de divertirse y relacionarse con otros pueblos .
El que més m’ha cridat l’atenció de les justes medievals és que no sols servien com a entreteniment, sinó que també s’utilitzaven per a preparar els cavallers per a la guerra i demostrar el seu honor i valentia. Em pareix curiós que, al principi, fins i tot s’utilitzaren per a resoldre conflictes i disputes.
ResponderEliminarTambé m’ha sorprés com van anar evolucionant fins a tindre unes normes i unes armes més adaptades per a reduir la perillositat. Pense que això demostra com l’esport ha anat canviant al llarg de la història segons les necessitats de cada època. També em pareix interessant que aquestes activitats estigueren tan relacionades amb la noblesa, ja que no tota la població tenia les mateixes oportunitats de participar.
Hola, m'agradaria comentar alguns aspectes que m'han semblat interessants sobre els tornejos medievals en l'Edat mitjana.
ResponderEliminarEn primer lloc, m'agradaria destacar la gran diversitat d'armadures i d'armes utilitzades tant per a les justes com per als combats; sobretot m'ha cridat molt l'atenció una de les armes més usades durant els combats, que era "el hacha de guerra", la qual m'ha semblat molt útil a causa del mal que podia causar. Respecte a les armadures, m'ha cridat l'atenció l'incòmodes que aquestes podrien arribar a ser, limitant la mobilitat dels cavallers. D'altra banda, també m'ha paregut interessant la dinàmica dels tornejos medievals, on es combatia a cavall i a peu, i es colpejava per torns.
També m'ha sorprés el control que havia de tindre el cavaller per a derrotar al seu rival, ja que requeria tindre molta precisió amb la llança.
Una diferència que també m'ha semblat destacable és que, si un cavaller es rendia, era tractat amb respecte, mentre que en els Jocs Olímpics de l'Antiga Grècia, l'esportista era menyspreat i considerat un fracàs. Finalment, m'ha paregut molt curiós el fet que, a causa de la seua popularitat i la mort de molts cavallers en els tornejos, el nombre de cavallers disponibles per a la guerra es va veure afectat, la qual cosa vol dir que degué morir una quantitat considerable de cavallers.
D'altra banda, també m'agradaria comentar per damunt alguns punts que m'han sorprés sobre "el soule", com per exemple, que en aquest participaven tots els ciutadans d'un poble, independentment de l'edat, gènere, condició física… el que considere que ho feia un joc popular inclusiu. A més, també m'ha sorprés que no hi havia un terreny de joc específic, i la duració del joc, ja que podia durar més d'un dia.
En la meua opinió, encara que em puga semblar un joc un poc estrany, crec que el fet que puga reunir a tot un poble durant la seua duració és admirable, perquè gràcies a això es pot reforçar la relació de la gent del poble, per la qual cosa "el soule" podria ser un poc més que un joc.
Lo que más me ha llamado la atención es la Soule, un juego que podríamos considerar como uno de los antecesores de muchos deportes de invasión actuales, como el fútbol. Se puede ver que la organización del juego era bastante básica, ya que ni siquiera se explica cuántas personas podían jugar al mismo tiempo. Simplemente se observa en el vídeo un enfrentamiento de pueblo contra pueblo, en el que participan niños, mujeres, hombres e incluso ancianos. Pensándolo bien, también resulta curioso que fuera un juego mixto, algo que para la Edad Media puede parecer bastante avanzado.
ResponderEliminarEn un primer momento también se puede pensar que no existe ningún tipo de estrategia y que todo consiste simplemente en perseguir la pelota y chocar unos contra otros. Sin embargo, si se observa con más atención, se puede apreciar que cada jugador parece asumir un papel diferente dependiendo de sus características físicas y habilidades.
Por ejemplo, los jugadores más rápidos y ágiles podían esperar en zonas más abiertas para recibir o avanzar con la pelota, mientras que los más corpulentos participaban en los choques y ayudaban a abrir espacio. Además, los jugadores con mayor visión del juego podían intentar organizar al resto del equipo. Por tanto, aunque a simple vista parezca un juego desordenado, sí se pueden encontrar ciertas formas de estrategia y reparto de funciones.
El que més m’ha sorprès sobre aquest tema és la importància que tenien les justes i els tornejos en aquella època. Els cavallers no només participaven per entreteniment, sinó que també servien per exercitar-se i preparar-se per a la guerra.
ResponderEliminarTanmateix, m’ha cridat l’atenció la perillositat que tenien. Les armes que utilitzaven eren reals i els cavallers podien patir lesions greus, cosa que fa pensar en la diferència que hi ha amb les activitats esportives actuals. També m’ha sorprés moltíssim saber que les justes encara es fan actualment, encara que d’una manera molt més restringida i controlada, com en alguns esdeveniments que es fan a Madrid. Em sembla curiós que una activitat amb tants segles d’història encara continue existint hui en dia.
Finalment, crec que les justes i els tornejos són un bon exemple de com les activitats físiques han anat canviant al llarg de la història. Encara que actualment ja no tenen la mateixa funció relacionada amb la guerra, continuen mantenint alguns elements com la competició, l’habilitat i l’espectacle. Per això, m’ha resultat interessant veure com una activitat tan antiga encara pot estar present en l’actualitat. PAULA GINER
Hola,
ResponderEliminarDesprés de vorer els vídeos, el que més m'ha cridat l'atenció són les justes i els tornejoa medievals. Em pareix interessant que aquestes activitats no només seriren per a entretindre a la gent, sinó que també com a una manera de demostrar les habilitats dels cavallers, com muntar a cavall, lluitar i utilitjar les armes. A més, es pot veure que eren activitats prou perilloses, i , a pesar que els que participaven anaven molt protegiys podien tindre algun accident i fer-se mal.
També em sembla interessant el Sole, perquè és molt diferent dels esports que practiquem actualment. El que més m'a sorprés d'aquest joc és la quantitat de persones que hi participaven i la poca organització que hi havia si ho cmparem amb els esports actuals. No hi havia unes normes tan clares ni un espai tan delimitat com actualment.
En general, m'ha agradat veure com l'activitat física ja tenia molta importància a l'Edat Mitjana, encara que es practicara d'una manera molt diferent de l'actual.
Una de les coses que més m'ha sorprés de les justes i els tornejos medievals és que els cavallers s'arriscaven molt, ja que es podien fer molt de mal mentre competien. Al final, no era només una manera d'entrenar-se per a la guerra, sinó també un espectacle que reunia molta gent. Em pareix curiós que guanyar fora tan important per a ells, perquè no sols demostraven que eren bons lluitadors, sinó que també aconseguien honor i reconeixement davant de la resta de persones.
ResponderEliminarTambé pense que, encara que hui en dia tenim esports de combat, com la boxa o les arts marcials, les coses han canviat prou, perquè ara hi ha unes normes i unes mesures de seguretat per a evitar lesions greus. En canvi, en l'Edat Mitjana els enfrontaments podien ser molt més perillosos. La veritat és que em costa imaginar com havia de ser participar en una justa amb una armadura que pesava tant i amb una llança, sabent que podies acabar ferit. Em pareix interessant veure com activitats que abans estaven relacionades amb la guerra i la supervivència han evolucionat amb el temps fins a convertir-se en diferents formes de competició esportiva.